Píndoles blaves

Avui us recomano una de les millors novel·les gràfiques que he tingut el paler de llegar, l’obra que va fer popular a l’excels autor suís Frederik Peeters: Píndoles Blaves (aviso que no he estat capaç de trobar-lo en català, jo l’he llegit en espanyol: Píldoras Azules).

La història tracta la relació sentimental entre Frederik, Cati i el fill d’aquesta (història que ja hem vist milers de vegades), però amb la particularitat que mare i fill són seropositius. És precisament aquesta malaltia sobre el que acaba girant el llibre, reflectint situacions habituals de parella, però no d’una manera negativa o trista, sinó fent que els protagonistes es plantegin els seus sentiments, les seves ganes de viure, de buscar la felicitat, malgrat el que tenen en contra.

Totes les reflexions interiors que té el protagonista, totes les situacions que viuen els personatges, estan perfectament plasmades per les traçades de l’autor (dibuixos no excessivament sobrecarregats, però que capten perfectament els gestos dels personatges per tal de reflectir els seus sentiments –sóc molt fan dels dibuixos de Peeters-) i per les imatges surrealistes utilitzades (magnífica la vinyeta del rinoceront o les reflexions amb el mamut).

En definitiva Píndoles Blaves és una oda a la vida i al poder dels sentiments, tractant un tema tant seriós com ser portador del virus de la SIDA des d’un punt de vista optimista, però sense edulcorants innecessaris.