Per estrenar la casella de sèries vinc a recomanar
una que fa ben poc que ha finalitzat (sempre és d’agrair saber que tens la
sèrie complerta i no enganxar-te a un producte que et tindrà mesos sencers
esperant la següent temporada): Fringe (5 temporades de res).
En un principi el simple fet que un dels
creadors sigui el semidéu J. J. Abrams ja és motiu més que suficient per a
donar-li una oportunitat, però és que a més la sèrie en sí mereix ser vista.
Fringe és una sèrie de ciència ficció que se
centra en una divisió més o menys secreta del FBI encarregada de casos
especialment peculiars (molt i molt estranys), formada per una agent del FBI
(Olivia Dunham – Anna Torv), un científic mig boig (Walter Bishop – John Noble)
i el seu fill, del que s’ha distanciat per motius que ja se saben al primer
capítol, que ve a ser una espècie d’estafador mig geni (Peter Bishop – Joshua Jackson).
Per a resoldre aquests estranys casos l’equip es valdrà de la ciència “fringe”
(la traducció vindria a ser fronterera, fregant el límit del possible), quelcom
en el que en Walter és un expert.
A aquests tres personatges principals se’ls
suma una llarga llista de principals i secundaris, herois i dolents, amb més o
menys carisma. Menció especial per la ajudant/mainadera d’en Walter (Astrid
Farnsworth – Jasika Nicole); el cap d’Olivia (Phillip Broyles – Lance Reddick,
el misteriós Abaddon de LOST), o el company científic d’en Walter de jove
(William Bell – Mr. Spock Nimoy).
El format de la sèrie és d’un cas especial per
capítol, però mica en mica es va gestant una història de rerefons que serà el
que donarà sentit (el que pugui tenir un producte de ciència ficció) a aquests
estranys fenòmens, i els relacionarà amb el passat d’alguns dels personatges
principals.
El fet que la sèrie tracti coses rares, encara
que intentant donar una base científica a tot, pot fer que algunes persones no
passin dels primers capítols, però la meva opinió és que les bones sèries no es
poden jutjar fins a mitja temporada, i en el cas de Fringe el tema comença a
enganxar a partir del 7é-8é capítol, quan la història guanya solidesa.
Si ni el fet que sigui de J. J. Abrams ni l’argument
us convenç, un últim caramel per a que us acabeu de decidir: la actuació de
John Noble (el desagradable Denethor de la trilogia de Peter Jackson, El Senyor
dels Anells) és sublim; només per veure’l interpretar a un científic un xic
dement, que es comporta com un nen i sense cap tipus de mania per experimentar
amb drogues, ja val la pena el temps invertit en veure Fringe.
“Una petita pèrdua de memòria és bona per a l’ànima”.
(Walter Bishop)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada