Cercar en aquest blog

dimarts, 26 de febrer del 2013

Black Mirror (CAT)


Avui us vinc a recomanar una minisèrie amb un argument molt crític amb el camí que està prenent la societat actual: Black Mirror.







Black Mirror és una minisèrie britànica (es nota en la manera de tractar les coses i en el timing dels capítols) que convida a la reflexió sobre la importància que estan prenent les noves tecnologies en la societat actual, així com la excessiva rellevància que tenen els nous i vells mitjans de comunicació en les nostres vides.

De moment hi ha dues temporades, cadascuna d’elles amb tres episodis sense cap relació entre ells (ja aviso que encara no he pogut veure la segona temporada i, per tant, em centraré en la primera).

En la primera temporada tenim un capítol en el que es rapta a una integrant de la família reial que té ena elevada visibilitat a facebook, els segrestadors de la qual demanen com a rescat la compareixença del primer ministre, en horari de màxima audiència televisiva, tenint sexe amb un porc. El capítol reflexiona sobre la importància dels mitjans i les xarxes socials, que posen a les espatlles del primer ministre una gran pressió per a prendre una decisió: accedir al xantatge i veure la seva imatge denigrada o deixar morir a la princesa. Aquest és l’únic dels tres capítols que ens situa en un món similar al nostre present.


El segon capítol ens col·loca en un futur més sots realista on les persones són semiesclaves i han de pedalejar en unes bicis estàtiques amb les que generen crèdits que poden bescanviar per béns o per aconseguir una audició a un programa de l’estil Factor X, única manera de sortir del pseudoesclavisme. Aquest capítol ens convidarà a reflexionar sobre la futilitat de la obsessió amb la fama, fins condicionar tota la nostra vida amb l’objectiu de ser famós.


En el darrer episodi ens trobem en un futur on les persones poden tenir uns implants connectats als ulls que els permet emmagatzemar tots els moments viscuts fins al moment, de tal manera que en qualsevol moment es pugui accedir a ells com si d’un vídeo es tractés (rebobinar, pausar, fer zoom,etc.). Aquesta possibilitat de “reviure” qualsevol moment de la seva vida portarà els protagonistes a viure separats de la realitat present i obsessionar-se amb determinats moments. I és que si poguéssiu recuperar moments d ela vostra vida, ¿no  tornaríeu a viure els millors? ¿no repassaríeu els vostres errors per veure on va fallar?


En definitiva, Black Mirror és una sèrie de ciència ficció que ens farà plantejar-nos seriosament cap on ens pot dur la nostra dependència d ela tecnologia. Una entretinguda sèrie, de bona factura, que farà que valgui la pena invertir els 45 minuts que dura cada capítol.


2 comentaris:

  1. Ostres! Me l'apunto. Realment les sèries angleses moltes passen desapercebudes i moltes són de gran qualitat.

    ResponElimina
  2. Nosaltres hem vist els 2 primers. El primer ens va encantar pel ritme, muntatge i les reflexions. El segon és més estrany, i tot i que de molt bona factura, costa una mica més ficar-s'hi. De totes maneres, tenim moltes ganes de veure el tercer i començar la segona!

    ResponElimina