El joc quasi impossible

Avui un joc de cooperació (amb opció a traïció) on el temps és crucial: Noviembre Rojo.

Joc: Noviembre Rojo

Jugadors: 1-8

Durada: 1 h aprox

A Noviembre Rojo ens trobarem dins un submarí experimental de gnoms on haurem d’arreglar tots els problemes que sorgeixin per a poder aguantar vius durant una hora.

Per a això agafarem el paper d’un dels gnoms i ens mourem per tot el submarí aconseguint objectes, reparant accidents i gastant el temps que ens queda.

I és que el temps és la clau de tot el joc. Per a realitzar cada acció cal invertir temps, així doncs per moure’ns, agafar objectes o intercanviar-los amb altres jugadors gastarem minuts, avançant el nostre comptador temporal pel marc del tauler (on està situat el “rellotge”, dels 60 minuts al zero on serem lliures).

Al avançar el temps ens veurem obligats a agafar cartes de successos, amb les que els problemes al submarí es començaran a desenvolupar (problemes de motor, de pressió, de calor, de fuga d’aigua, foc, llançament involuntari de míssils o la aparició d’un kraken).

Per a solucionar aquests problemes ens haurem de moure a llocs concrets del submarí (més dispendi de temps) per a solucionar-los (evidentment decidint el temps que invertirem i llançant després el dau i comparant el resultat), per tant al resoldre els mals de cap acabarem agafant més cartes i desencadenant noves problemàtiques. Així doncs l’objectiu és sobreviure com es pugui.

Caldrà anar arreglant tots els desajustaments abans no arribin al punt crític (bé per acumulació o bé perquè hi ha un límit de temps per a solucionar-los) i el nostre submarí s’enfonsi en l’oblit.

Alguns objectes ens ajudaran en arranjaments concrets donant-nos punts extres i permetent-nos gastar menys temps, o gastar el mateix però amb un resultat major, tenint així més opcions de resoldre els accidents.

Els jugadors s’aniran tornant per a desenvolupar els seus torns, de manera que sempre començarà el que menys temps porti gastat.

Hi ha a més un punt canalla, i és que el personatge que aconsegueixi l’escafandre podrà abandonar el submarí quan vulgui, de manera que deixi de col·laborar amb la resta i tingui la opció de convertir-se en l’únic guanyador si el submarí és destruït.

En definitiva un joc on la coordinació de tots els jugadors és fonamental per sortir airosos d’aquesta missió quasi impossible, i que tot i actuant com una maquinària perfecta és molt difícil sortir viu del submarí.