Avui una sèrie policíaca d’una gran qualitat:
Hannibal.
Hannibal ens explica la història del
conegudíssim doctor Lecter, i ho fa com ve essent habitual en les pel·lícules:
situant diversos assassins i investigadors que ens aniran apropant poc a poc a
la fosca personalitat d’ Hannibal.
En aquest cas e protagonista és Will Graham
(Hugh Dancy), un analista d’homicidis que ajudarà al FBI gràcies a una empatia
fora del comú, i que porta a Will a posar-se a la pell de qualsevol assassí,
com si fos ell mateix, i entendre el com i perquè de qualsevol assassinat, encara
que li suposa anar perdent mica en mica la seva cordura –i és que no ha de ser
fàcil anar-se ficant a la ment d’assassins, entendre’ls, i sortir-ne sense seqüeles-.
L’encarregat de portar-lo al FBI és Jack Crawford
(Lawrence Fishburne aka Morfeu), que apretarà a Will fins al límit, i al veure
la seva inestabilitat mental li farà prendre unes sessions amb un psiquiatra
molt recomanat –i gens recomanable-: Hannibal Lecter (Mads Mikkelsen, el que
plora sang a Casino Royal).
El doctor Lecter ràpidament connecta amb el
nostre protagonista, i és que, com veurem al llarg de la sèrie, és un imant per
a les ments pertorbades.
La trama dels capítols va saltant entre casos
d’assassinats que es resolen en un capítol (tot i que les implicacions de l’assassí
del primer capítol i les seves conseqüències es van arrossegant durant tota la
temporada, en part per seguir dibuixant els caràcters dels protagonistes) i un
misteriós assassí (l’esbudellador de Chesapeak) molt sofisticat que s’emporta
òrgans de les víctimes i que sembla impossible d’atrapar (sí, ho heu endevinat,
és en Lecter).
Els aspectes que converteixen la sèrie un un
producte diferent són la habilitat per presentar-nos assassinats macabres però
amb una certa profunditat (no són simples assassins, tots els que maten elaboren
els seus sistemes i tenen les seves motivacions), els nombrosos diàlegs –sobre tot
al divan de Lecter- que ens permeten entrar a la ment dels protagonistes, i les
magnífiques escenes en que Hannibal realitza els seus àpats (saps el que cuina
però ho fa amb tant d’art i el resultat té tant bon aspecte que inevitablement
tens gana).
En definitiva una molt bona sèrie tipus
thriller que supera sense cap problema el que se suposava devia ser un gran
impediment a l’adaptar la història per a una sèrie: ¿donarà la talla el nou
caníbal? I és que el treball de Mikkelsen és excels, trobant aquell punt intermedi
perfecte entre sofisticació i brutalitat, equilibri i demència, ajudant de la
policia i assassí en sèrie.
De moment una sola temporada, encara per acabar,
però que segur tindrà continuïtat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada