Avui una sèrie d’anime, ja finalitzada, amb
pinzellades de filosofia: Neon Genesis Evangelion.
Evangelion situa la acció en un futur 2015
(cada cop menys futur) a la ciutat de Tokio-3 on una organització anomenada NERV
lluita contra uns estranys éssers que reben el nom d’àngels.
A l’any 2000 el primer d’aquests àngels va
atacar la Terra, en el que va rebre el nom de segon impacte, reduint la
població mundial a la meitat i iniciant-se així la confecció de NERV per a
defensar la humanitat d’una eventual nova arribada d’un àngel.
Per a això, la organització utilitza uns
robots bio mecànics gegants, anomenats EVAs, que estan tripulats per
adolescents, i que són l’únic que se situa entre els àngels i el que sembla ser
la destrucció de la raça humana.
Però la sèrie no és simplement els combats
entre EVAs i àngels, sinó que cada vegada profunditza més sobre els sentiments
i motivacions dels protagonistes, així com en el misteri que envolta els àngels
i NERV.
I és que, ¿per què només nens adolescents
poden conduir els EVAs? ¿Per què no qualsevol nen és vàlid? ¿Per què tots els
atacs dels àngels se centren a la ciutat de Tokio-3? Són moltes preguntes que
aniran trobant resposta al llarg dels 26 capítols que dura l’anime, amb algunes
revelacions realment sorprenents i que ens conviden a reflexionar sobre les
grans qüestions de la humanitat.
En els seus inicis la sèrie gaudia de molt poc
pressupost (fet que es pot veure en el fet que sempre que apareix el cap de
NERV és el mateix pla per exemple), de tal manera que els creadors van,
sobretot als primers episodis, a preu fet –sense farcits inútils-, suplint els
pocs recursos a nivell de producció amb una història molt profunda i reflexiva
(fins i tot a moments complicada) però d’una enorme qualitat.
En definitiva un dels millors animes que s’han
fet, amb una correcta durada de 26 episodis, que convidarà a la reflexió d’aquell
que la miri, a més de gaudir d’unes bones escenes d’acció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada