Avui un llibre de ciència ficció futurista que
ens traslladarà als 80: Ready Player One, de Ernest Cline.
El llibre ens situa en un futur no gaire
llunyà (2044) on la majoria de la gent està enganxada a una espècie de joc de
realitat virtual (semblant al Second Life) anomenat OASIS.
Degut a les grans recessions econòmiques i a
la escassetat dels recursos naturals (ull, que aquest futur està al girar la
cantonada), la pobresa extrema és quelcom habitual a tot el món i aquest joc d’una
realitat digital alternativa sembla ser l’única alternativa a una vida
miserable, i en això trobem al protagonista de la obra: Wade/Parzival (un orfe
que viu als ravals d’Oklahoma).
Enmig d’aquesta miserable situació el creador
d’ OASIS mor sense descendents i decideix llegar la seva fortuna a aquell que
resolgui els ous de pasqua (secrets del joc) basats en la seva majoria en la
cultura dels anys 80 (música, pel·lícules, vídeo jocs, ...).
Així Wade, que ha dedicat tota la seva vida a
OASIS i als gustos del seu creador, iniciarà un viatge per aquest món virtual
per a fer-se amb el premi, aliant-se amb els seus amics virtuals i competint
amb milers de jugadors contractats per una empresa que farà qualsevol cosa per
a obtenir la fortuna (fins i tot portant les amenaces i accions a la vida
real).
Ready Player One és un llibre amb molt bon
ritme que, sense ser una grandiosa obra literària, enganxa, i que farà les
delícies dels nostàlgics dels anys 80, amb els primers vídeo jocs, pel·lícules
de culte o música perfectament escollida que et fa formar part de l’acció de la
novel·la (per a mi meravellosa tria d’Atomic de Blondie a una escena del
llibre, per exemple).
Un llibre fet per un friqui (només cal veure
la foto) per als friquis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada