Carcassonne (CAT)

Avui, dia de jocs, parlaré d’un altre clàssic: Carcassone.

 

A Carcassonne serem un terratinent amb l’objectiu de maximitzar les seves possessions dins un territori que mica en mica anirem construint.

Dic construint mica en mica, perquè el tauler de joc estarà format per nombroses peces quadrades que caldrà anar encaixant. Cadascuna d’aquestes peces pot tenir dibuixat trams de camí, prat, ciutat o església.

Així doncs en el nostre torn agafarem una de les fitxes boca avall i la col·locarem al lloc del tauler on pugui encaixar (es comença la partida amb una fitxa de ciutat, camí i prat ja col·locada per a que sempre hi encaixi quelcom). Un cop ubicada la peça, situarem un dels seguidors que tenim (només a la fitxa que acabem de posar) per a prendre possessió del que ens interessi de la fitxa (si el posem a la ciutat serà un cavaller, si ho fem al camí serà un lladre, al camp un pagès i a l’església un capellà).

Un cop aconseguim tancar una etsructura (camí, ciutat o església) seguint les normes del joc, recuperarem als eguidor i sumarem els punts corresponents. Això no passa amb el pagès, que es quedarà col·locat fins a la fi de la partida i sumarà els punts depenent de les ciutats finalitzades que “nodreixi” amb la seva granja.

Un factor decisiu quan juguem a Carcassonne és el fet de no poder afegir seguidors a una estructura ja reclamada (tant per nosaltres com pels rivals), encara que sí podrem posar el nostre adepte a una fitxa que calculem s’acabarà unint a aquella construcció, repartint així els punts per igual en cas que la compartim amb un rival, o enduent-nos tots els punts nosaltres si tenim més seguidors que els rivals en aquella construcció.

Com succeeix a la majoria de jocs que s’han fet populars, existeixen moltes ampliacions per al joc bàsic que li donen més varietat, així com algunes variants com adaptacions per a nens o jocs per a smartphones.

En definitiva Carcassonne és un molt bon joc on cada partida és diferent gràcies al factor “atzar” al escollir les fitxes, i que pot ser molt divertit en el moment en que varis jugadors intenten robar la ciutat a un rival i s’acaba convertint un una construcció titànica gairebé impossible de tancar. També pot ser desesperant estar pendent d’”aquella” fitxa que ens encaixa perfectament i que mai surt.