Pels amants de l’anime, aquells que es van
empassar tot Bola de Drac (fins i tot la, per a mi, infumable GT), avui us
porto el millor anime de tots els temps: One Piece.
La història de One Piece és la de Monkey D.
Luffy, un noi que de petit es va menjar una fruita que el va convertir en un
home de goma i que somia en convertir-se en rei dels pirates. Per a fer-ho
haurà de fer-se a la mar en busca del llegendari One Piece, el tresor que va
amagar l’antic rei dels pirates abans de ser executat i que va propiciar que
milers de vaixells partissin en la seva cerca, començant així la gran era
pirata.
En el seu camí Luffy reclutarà nous amics (a
quin més boig) per a la seva tripulació, i haurà de lluitar amb diferents
pirates rivals (sóc molt fan del pirata pallasso Buggy) i amb integrants de la
marina que intentaran eliminar qualsevol pirata amb el que es creuin.
A priori l’element “piratil” pot no semblar
massa atractiu per a iniciar-se a la sèrie (a mi em va passar), però aviat te n’adones
que és el menys important...el que compta és que sigui una història d’aventures,
superació, combats i riures (molts riures). A més una vegada entres en el joc,
tota la atmosfera pirata t’atrapa i t’enamores dels diferents vaixells,
banderes, cartells de “cerca i captura”...
Una de les coses que per a mi fa insuperable
aquesta sèrie és la combinació de batalles i història. A Bola de Drac (l’agafo
d’exemple per ser el meu gran referent) hi havia un objectiu que era buscar les
boles, però mica en mica es va diluint fins tenir simplement sagues més o menys
inconnexes on el que és important és salvar la Terra i apallissar el dolent.
A One Piece mai es perd de vista quin és el
veritable objectiu: tot està enfocat a convertir-se en el rei dels pirates.
Cert és que hi ha moltes sagues amb els seus propis malvats (algunes millor que
d’altres), però tota la història segueix una direcció. A més Eiichiro Oda (el
creador) cuida molt els detalls, fent que coses que semblen meres anècdotes als
priemrs capítols tinguin una gran rellevància 300 episodis després (donant la
sensació que res queda a l’atzar i que tot està perfectament lligat) i
ambientant a la perfecció les illes o els pirates (sense anar més lluny la saga
on està ara mateix el manga està ambientada en espanya, amb edificis
gaudinians, dones passionals, i els personatges menjant paella i bevent
sangria).
Un altre factor fascinant de One Piece és el
repartiment pràcticament infinit de personatges. A la tripulació protagonista s’hi
van unint companys (hi ha milers de foros a internet per a fer càbales sobre el
següent personatge que s’unirà a la tripulació), els enemics sempre van
acompanyats de seguidors, i a cada illa on desembarquen hi ha un munt de
personatges secundaris amb alguna cosa a dir. A més tots i cadascun d’aquests
personatges tenen una marcada personalitat, uns peculiars poders i un punt
histriònic, freak, boig (recomano veure la sèrie en japonès subtitulat per
captar realment quant de tarats estan els personatges).
També és destacable el fet que els
protagonistes siguin a priori els dolents (no cal oblidar que són pirates),
encara que actuïn com bons ajudant a tothom que es troben, i els persegueixin
les autoritats (aquí si algú vol pot fer valoracions entre el bé i el mal, i
reflexionar sobre si les autoritats tenen la veritat absoluta i tal, no s’equivocaria,
però potser és anar una mica més enllà del que pretén la sèrie).
En fi, aquell a qui li agradi els animes i no
hagi vist One Piece ja triga...doncs és sense cap mena de dubte el
major i millor anime/manga de la història (no només ho dic jo, ho diuen les
estadístiques). A més millor començar ja, doncs la maquinària no para i ja va
pel capítol 586 (i és més o menys la meitat de l’aventura només).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada